Lamentem profundament haver arribat a aquesta situació que es produeix després de diversos anys d'absència total d'un diàleg constructiu entre les dues parts del conflicte, entre nacionalistes espanyolistes vs. catalanistes.

És cert que la dreta espanyola a través del TC va tombar l'estatut d'autonomia aprovat per àmplia majoria al Parlament de Catalunya, potser l'excusa inicial del conflicte, aprofitat per la decadent i corrupta CiU com a tallafocs a les mobilitzacions que començaven a veure als carrers de Barcelona contra les seves retallades, tensant així la corda entre els dos nacionalismes. L'efecte d'aquestes polítiques van donar el seu fruit, alimentant l'independentisme i substituint la raó de la lluita de classes pels sentiments "patriòtics" cap a la independència.

Arribats a aquest punt i davant d'una absència de resposta des del govern de Madrid, els responsables polítics catalans van optar per una fugida cap endavant. Una fugida en la qual no van mesurar els límits, ni la correlació de forces, però arrossegant amb mentides a una bona part de l'esquerra catalana convençuda que aquesta pseudo revolució portaria un canvi republicà a tot Espanya.

A conseqüència de tot això van aprovar al Parlament de Catalunya les lleis de desconnexió del 6 i 7 de setembre de 2017, van convocar un referèndum l'1 d'octubre a la base d'un fals "dret a decidir" que va portar a la proclamació i derogació immediata de la República Catalana i als disturbis posteriors als carrers.

Per això entenem que aquest assumpte s'hauria d'haver solucionat o canalitzat políticament i no s'hauria d'haver judicialitzat, però un cop portat al Tribunal Suprem i dictat sentència no queda una altra opció que respectar-la i acatar-la, es tracta d'una sentència ajustada a dret i redactada amb arguments de cara als acusats i als tribunals europeus, encara que subjectivament les penes imposades ens semblen excessives.

Lamentablement i des de mesos abans ja s'estava preparant una forta resposta del nacionalisme català a una sentència que encara no s'havia produït, una resposta encoratjada per Puigdemont des de la seva mansió de Waterloo i transmesa a través del seu portaveu el Sr. Torra, president de la Generalitat .

No obstant això tot apunta que o l'assumpte se'ls hi ha anat de les mans o bé són còmplices directes de la violència generada als carrers de Catalunya en els dies posteriors a la sentència. Veiem amb sorpresa com el president Sr Torra, encoratja i gelea les mobilitzacions i els talls d'autopista, l'ocupació d'aeroports i el tall de línies de tren, alhora que envia als Mossos d'Esquadra per a reprimir-creant un complex exercici de bipolaritat extrema.

D'altra banda, percebem un canvi a ERC, que sembla buscar sortides a l'enquistada situació de bloqueig en què ens trobem, però que no acaba de trencar amb la línia imposada per Puigdemont.

Per això, exigim la dimissió immediata de Quim Torra, la dissolució del Parlament i la convocatòria d'unes noves eleccions.

Apel·lem a l'esquerra nacionalista perquè retorni a la lluita de classes, la seva presència és necessària i urgent, almenys en el curt termini, davant una llei Aragonès que propicia la privatització del que encara queda com a públic, principalment des religiosament pels governs convergents.

Instem totes les forces federalistes algunes d'elles captives del "ho vam intentar des de dins" a unir-se, a lluitar perquè la via de la III República Espanyola sigui possible, tenint en compte que creiem que és l'única opció que doni cabuda a una solució territorial estable.

Apel·lem als mitjans de comunicació a què no ignorin les crides dels que volem una solució pacífica. La tremenda polarització fa semblar que no hi hagi vies alternatives. En realitat, hi ha moltes persones, que de manera fragmentada i en petits grups, lluiten per aconseguir ponts i vies de diàleg pacífiques.

Visca la III República Espanyola

Visca la lluita de classes

17 de octubre de 2019

Izquierda Socialista Federal y Republicana